Cercar en aquest blog

dimarts, 12 de juliol de 2011

Anatomia / Anatomía


La paraula anatomia prové del grec, de l’adverbi ἀνά que significa a dalt i del substantiu τομ que significa tall, incisió. Tot plegat significaria tallar un cos de dalt a baix per tal de fer-ne l’observació. Aquesta paraula està testimoniada en llatí per primer cop en els treballs del metge númida del segle V d. C. Celi Aurelià.
De ben antic ja existia una polèmica sobre l’estudi del cos humà: podem obrir els cadàvers per fer l’estudi anatòmic, però no és el mateix que fer-ho estant el cos viu;, perquè els orgues no tenen la mateixa forma, color, tacte... Però fer-ho amb els cossos vius implicava una crueltat no acceptada, per bé que hi havia metges que defensaven que s’hauria de permetre amb els cossos del reus i condemnats a mort. Malgrat tot, n’hi havia que ho practicaven, però ho havien de fer clandestinament. D’altres van fer com Galè que, havent observat la similitud del cos humà amb el del porc, va basar els seus estudis anatòmics en l’observació d’aquest animal.  
La palabra anatomía viene del griego, del adverbio ἀνά que significa arriba y del sustantivo τομ que significa corte, incisión. Su significado literal se podría interpretar como corte desde arriba o de arriba abajo para realizar su observación. Esta palabra está testimoniada por primera vez en los trabajos del médico númida del siglo V d.C. Celio Aureliano.
En la antigüedad existía una polémica sobre el estudio del cuerpo humano: podemos observar los cadáveres para estudiar su anatomía, pero no es lo mismo que observar un cuerpo vivo en tanto que sus órganos ya no presentan las mismas características (forma, color, tacto,…) Pero hacerlo con cuerpos vivos implicaba una crueldad no aceptada, aunque siempre había quien defendía que se podría hacer con reos y condenados a muerte. A pesar de todo, había quien lo practicaba, eso sí, clandestinamente.  Otros hicieron como Galeno que, habiendo observado la similitud del cuerpo humano con el de los cerdos, basó sus estudios anatómicos en la observación de este animal.

divendres, 8 de juliol de 2011

Cadira / Cadera

Potser us sorprendrà que col·loqui dues paraules molt semblants, però que semànticament no tenen res a veure. Veureu que sí, tan l’una com l’altra deriven del grec καθδρα, transcrit kathédra, que significa cadira y que al castellà, per la similitud amb la part anatòmica, ha donat cadera. A la seva vegada aquesta paraula procedeix de κατ que vol dir cap avall o en front i de δρα que significa seient; fa per tant referència al seient predominant.
Igualment, tant en català com en castellà, s’ha mantingut el terme culte càtedra que podríem traduir com el seien elevat d’on ensenya el professorat, i posteriorment, per ser el lloc des de el qual el bisbe exerceix el seu magisteri, van rebre el seu nom les catedrals.
Cadera deriva del griego καθδρα, transcrito kathédra, que significa silla y que, per su similitud con la parte anatómica, ha dado cadera. A su vez, esta palabra procede de κατ que significa hacia abajo o enfrente y de δρα que significa asiento; hace por tanto referencia a un asiento predominante.  En catalán, cadira significa tal cual silla.
Tanto en catalán como en castellano hemos mantenido el cultismo cátedra para referirnos a la silla elevada desde la que enseña el profesorado y posteriormente, por ser el lugar desde donde los obispos ejercen su magisterio, recibieron también su nombre las catedrales.
Para acabar, ¿de dónde viene la palabra silla? En latín sedere es sentarse y sédula es un asiento que ha evolucionado de la siguiente manera: sédula > sedla > sella > silla.

dijous, 7 de juliol de 2011

Istanbul / Estambul

Ve de l’expressió grega ες τν πλιν que significa, literalment, cap a la ciutat. Anteriorment se l’anomenava Constantinoble, etimològicament la ciutat de Constantí i els turcs, per ser el centre neuràlgic del món grec i bizantí, la van anomenar la ciutat.
Procede de la expresión ες τν πλιν que significa, literalmente, hacia la Ciudad. Anteriormente e la llamaba Constantinopla, o sea, la Ciudad de Constantino y los turcos, por ser el centro neurálgico del mundo griego y bizantino, la llamaron más coloquialmente, la Ciudad.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Fusta / Madera


Fusta ve del llatí de fustis i significa bastó. No té un interès especial, en canvi en castellà és una mica més curiosa, perquè procedeix de materia, ae que en llatí significa matèria, és per tant un mot força transparent i que probablement hagi evolucionat de mater, mare, tot al·ludint a allò que ens ofereix la mare terra com a matèria primera.  Per tant, un altre cop tenim de la mateixa paraula, materia, un mot culte: matèria i un mot patrimonial, en aquest cas, tan sols en castellà: madera.
La palabra madera viene del latín materia y muy probablemente haya evolucionado de mater, madre, refiriéndose a la materia prima que de la madre tierra obtenemos.  Tenemos por tanto que la misma palabra latina ha llegado al castellano como cultismo, materia y como término patrimonial, madera.
En catalán la palabra fusta deriva de fustis que significa palo o vara; en castellano tenemos la misma palabra y con el mismo significado que tenía antiguamente, el de vara.

dimarts, 5 de juliol de 2011

Sarcòfag / Sarcófago


Sarcòfag ve del grec de σάρξ, σαρκός que significa carn i de φάγος que significa golafre. Potser ho podríem traduir per golafre o devorador de carn. Sembla ser que els primers sarcòfags eren de pedra calcària que accelerava la descomposició de la carn.
Sarcófago viene del griego de σάρξ, σαρκός que significa carne y de φάγος que significa glotón, tragón. Tal vez lo podríamos traducir por devorador de carne. Parece ser que los primeros sarcófagos eran de piedra caliza que aceleraba la descomposición de la carne.

divendres, 1 de juliol de 2011

Jubilació / Jubilación


Ahir vaig assistir a la jubilació de la Begoña, del José Ignacio i del Josep, tres amics i companys pels que sempre he sentit molt d’afecte. Avui a la nit assistiré a la jubilació de la Carme, una altra mestra amb la que no he tingut mai el plaer de treballar, però amb la hi mantinc una molt bona amistat. Va per tots vosaltres.
La paraula jubilació procedeix del llatí del terme iubilatio, ionis que originàriament feia referència a un cant de caire rústic i alegre i per extensió va passar a significar també joia i alegria. Fins i tot ja existia en llatí el verb iubilo que significava alegrar-se.
Els hebreus anomenaven yovel a la festa amb què es celebraven els cinquanta anys de sacerdoci, d’exercici d’un càrrec o de la fundació d’una institució i els romans la van anomenar iubilaeus.
Formalment el substantiu jubilació i el verb jubilo són una clara evolució de iubilatio, onis i de iubilo, ara bé, semànticament, id est, atenent al seu significat, sembla clar que hi procedeix de la festa hebrea. Hi haurà hagut una mena de contaminació entre aquestes paraules i el seu significat? El que em sembla més probable és que hi hagi hagut una evolució semàntica i s’hagi passat de l’alegria de la primera festa al motiu de la segona festa, una festa que, paradoxalment, no sempre és motiu d’alegria.
Ayer asistí a la jubilación de Begoña, de José Ignacio y de Josep, tres amigos y compañeros por los que siempre he sentido mucho afecto. Esta noche iré a la jubilación de la Carme, otra maestra con la que no he tenido el placer de trabajar, pero sí el de compartir una buena amistad. Va por vosotros.
La palabra jubilación procede del latín, iubilatio, onis que originariamente hace referencia a una fiesta de origen rústico y alegre; figurativamente evoluciona a significar júbilo, gozo. Incluso existe en latín el verbo iubilo que significa alegrarse.
Los hebreos llamaban yovel a la fiesta con que se celebraban los cincuenta años de sacerdocio, de ejercicio de un cargo o la fundación de una institución y los romanos llamaron a esta fiesta iubilaeus.
Formalmente el sustantivo jubilación y el verbo jubilo evolucionan claramente de iubilatio y iubilo respectivamente, en cambio, semánticamente, id est, atendiendo a su significado, parece que deberían proceder de la fiesta hebrea. ¿Habrá habido una especie de contaminación entre estas palabras y su significado? Lo que me parece más probable es que se haya producido una evolución semántica y ha pasado de la alegría de una fiesta al motivo de la otra fiesta, fiesta que, paradójicamente, no siempre es motivo de alegría.