Cercar en aquest blog

dimarts, 27 de setembre de 2011

Armarse la marimorena


L’expressió armarse la marimorena  procedeix d’un plet que es va originar a partir d’una discussió a la taverna de Maria Morena i Alonso Zayas, el seu espòs. El que està documentat és que a la taverna real de Maria Morena, més coneguda com a Marimorena entre els seus clients,  hi va haver una forta discussió perquè tenint botes de vi, no les volia vendre. Sembla ser que aquell de vi de millor qualitat el reservava per als millors clients. L’enrenou que es va generar no va parar fins l’arribada dels agutzils i fou prou sorollós com per crear-ne l’expressió.
La expresión: "armarse la marimorena" procede de un pleito que se originó por una discusión en la taberna real de María Morena y Alonso Zayas, su marido. Está testimoniado que en la taberna de María Morena, más conocida entre sus clientes como Marimorena, hubo una gran discusión porque teniendo pieles de vino, no las quería vender. Parece ser que aquel vino era de mayor calidad y lo tenía reservado para sus mejores clientes. El zipizape que se organizó no se detuvo hasta la llegada de los alguaciles y provocó tanto revuelo que dio origen a la expresión armarse la de Mariamorena que acabó como la conocemos.

divendres, 23 de setembre de 2011

Sandvitx / Sándwich


John Montagu, el comte de Sandvitx Anglaterra, era un home violent dedicat amb ànsia al menjar, a la beguda i al joc. Com que es passava hores jugant a cartes i als daus, es feia dur menjar a la taula de joc entre llesques de pa amb carn dins. D’aquesta manera no havia de deixar el joc per anar a menjar, per bé que n’hi ha que diuen que utilitzava el pa per no embrutar-se els dits i després embrutar les cartes. Hom va imitar el seu costum preparant menjar a l’estil del Comte de Sandvitx i d’aquí li va venir el nom a l’entrepà.
John Montagu, el Conde de Sándwich, era un hombre violento entregado con ansia a la comida, a la bebida y al juego. Como que se pasaba horas jugando a cartas y a los dados, se hacía traer comida a la mesa de juego entre rebanadas de pan con carne dentro. Así no se veía obligado a abandonar la mesa de juego para comer, aunque hay quien argumenta que se hacía traer la comida entre rebanadas de pan para no ensuciarse los dedos y dejar luego pringadas las cartas. Sea como fuere, hubo quienes imitaron su costumbre preparando comidas al estilo del Conde de Sandwich y de ahí nos viene el nombre que nos ocupa.

dijous, 22 de setembre de 2011

Sabotatge / Sabotaje


L’origen està força clar, ve de la paraula  francesae sabot que significa esclop, el que no està tan clar és de si el terme sabotatge s’origina en una acció dels obrers d’una indústria tèxtil que van col·locar els esclops a les màquines de la fàbrica per evitar que les utilitzessin o si van ser els treballadors d’una línia fèrria que, com a protesta, van treure els dorments on s’assenten les vies que en francès també s’anomenen “sabots”, és a dir, esclops.
El origen está muy claro, viene de la palabra francesa sabot que significa zueco, lo que ya no está tan claro es si la concreción de sabotaje viene de la acción de unos obreros de la industria textil que para evitar que funcionaran las máquinas les pusieron los zuecos en el interior o si se trata de la acción de unos obreros de la línea férrea que, como protesta, quitaron los durmientes sobre los que reposan la vías y que en francés también se llaman sabots, o sea, zuecos.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Tapa


Les versions més simpàtiques o, si més no, curioses de l’origen del terme tapa són aquests: n’hi qui diuen que el rei Alfons X va disposar que en els llocs públics no es servís vi sense una mica de menjar. El seu propòsit era evitar que beguessin en dejú i s’engatessin abans d’hora. El costum fou posar-lo en una peça rodona de fusta que tapava el got. L’altra versió diu que el rei Alfons XIII en una ocasió va demanar una copa de xerès i com que feia molt de vent i hi havia arena per tot arreu, el cambrer l’hi va posar un tros de pernil sobre el got per a que servís de tapa i al rei li va agradar barrejar el xerès amb el pernil i, quan es va haver acabat, va demanar un altre got de xerès i, tot fent broma, el va demanar “amb la mateixa tapa!”
L’altra versió més complexa argumenta, tal vegada, però, més versemblant, diu que es tracta d’un terme d’origen andalús; la paraula etapa, en la seva accepció de lloc on les tropes en marxa s’aturaven a fer nit, es va relacionar amb la ració de menjar, sovint escàs, que es distribuïa a la tropa aleshores. La influència andalusa va consistir en treure, per comoditat lingüística, la “e”.
Las versiones más simpáticas o por lo menos más curiosas del origen de la palabra tapa son estas dos: unos dicen que el rey Alfonso X dispuso que en los lugares públicos no se sirviera vino sin un poco de comida con el propósito de evitar que se tomase el vino en ayunas y, por tanto, que se emborracharan antes de hora. La costumbre era colocarlo en una pieza redonda de madera que tapaba el vaso. Otra versión reza que el rey Alfonso XIII en una ocasión pidió una copa de Jerez y, puesto que se había levantado viento y la arena volaba por doquier, el camarero colocó un trozo de jamón sobre el vaso para que hiciera las veces de tapa. Al rey le gustó la combinación y una vez se hubo tomado el vino, le pidió al  camarero otro jerez, pero haciendo broma, lo pidió “¡con la misma tapa!”.
Tenemos, en cambio, otra versión que, si bien, por un lado, parece menos curiosa, en cambio, también parece más creíble. Esta versión considera el término como un andalucismo. La palabra etapa, en su acepción de lugar en que las tropas en marcha se detienen para pasar la noche, se relacionó con la ración de comida, a menudo escasa, que se distribuía en ese momento a la tropa. La influencia andaluza consistió en eliminar, por comodidad lingüística, la “e” inicial.

dijous, 15 de setembre de 2011

Estraperlo


Cap als anys 30, dos empresaris anomenats Strauss i Perlowitz van inventar una mena de ruleta a la que li van posar com a nom Stra-perlo a partir de llurs noms. Ells pretenien fer creure que l’agilitat en el càlcul mental era el que feia guanyar als jugadors, però tot plegat no era res més que una ruleta elèctrica trucada que els aportava sucosos beneficis. De fet, ja venien de França perquè els en havien fet fora i a Espanya van fer tota una gimcana per Sitges, Madrid, San Sebastià i Mallorca d’on també van haver de marxar. Strauss, que havia estat pagant comissions per aconseguir instal·lar les seves màquines i que veia que totes aquelles inversions havien resultat inútils, va enviar un expedient al president de la República, Niceto Alcalá Zamora en què detallava els noms de les persones implicades i les comissions que havia hagut de pagar, cosa que ve provocar la desaparició del Partit Republicà Radical dirigit per Alexandre Lerroux.
Tot això va passar just abans de la Guerra Civil espanyola i quan a la postguerra va proliferar el mercat negre, vam adoptar el neologisme d’aquella fraudulenta màquina per designar el comerç de mercaderies racionades o intervingudes.
Hacia los años 30, dos empresarios llamados Strauss i Perlowitz inventaron una especie de ruleta rusa a la que llamaron Stra-perlo a partir de sus respectivos nombres. Pretendían hacer creer que para el éxito en el juego intervenís principalmente la agilidad en el cálculo mental cuando no era otra cosa que una ruleta eléctrica trucada que les reportaba pingües beneficios. De hecho, ya venían de Francia de donde habían sido expulsados y en España hicieron un recorrido por Sitges, Madrid, San Sebastián y Mallorca de donde iban siendo progresivamente censurados. Strauss, que había estado pagando comisiones para poder instalar sus máquinas y que veía que toda aquella inversión no resultaba nada fructífera, le envió al presidente de la República Niceto Alcalá Zamora, un expediente con todas las personas implicadas en su trama lo que llevó a la desaparición del Partido Republicano Radical dirigido por Alexandre Lerroux.
Todo esto sucedió  justo antes de la Guerra Civil española y cuando en la post-guerra proliferó el mercado negro, adoptamos el neologismo de aquella fraudulenta máquina para designar el comercio de mercancías racionadas o intervenidas.

dimecres, 14 de setembre de 2011

Estímul / Estímulo


En llatí stimulus significa punxó, fibló i el verb stimulo significa punxar, fiblar. Era utilitzat especialment per esperonar els animals per a que obeïssin els propòsits de l’amo.  D’aquí apareixerà el significat d’estímul i estimular actuals, és a dir, provocar una reacció immediata. És particularment curiosa la definició d’en Xuriguera al seu diccionari: excitar com amb un agulló.
En latín stimulus significa aguijón y el verbo stimulo significa aguijonear. Se  utilizaba especialmente para espolear a los animales para que obedecieran las órdenes del amo. De aquí aparecerá el significado de estímulo y estimular como lo conocemos hoy día, o sea, provocar una reacción inmediata. En castellano el verbo estimular significa aguijonear y también incitar.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Salvat pels pèls / Salvado por los pelos


L’expressió salvar-se pels pèls ve directament de la marineria, efectivament, els mariners tenien el costum de deixar-se els cabells llargs perquè més d’un, d’entre els molts que no sabien nedar, després de caure a l’aigua, en quedar-li els cabells encara a la superfície de l’aigua, s’havia salvat perquè a l’últim moment algú l’havia estirat dels cabells.
De fet, quan Josep I Bonapart, el germà gran de Napoleó I va dictar una ordre per la que obligava els mariners a tallar-se el cabell, va provocar la seva protestar al·legant que més d’un s’havia salvat pels pèls. 
La expresión salvarse por los pelos viene directamente de la marinería, efectivamente, entre estos había la costumbre de dejarse el pelo largo porque a más de uno, de entre los muchos que no sabían nadar,  después de caer al agua, en el momento en que se le hundía la cabeza y que su cabello quedaba aún a flote, otro marinero le había dado un tirón de los pelos que quedaban en la superficie y le había salvado la vida.
De hecho, cuando José I Napoleón dictó una orden según la cual los marineros debían cortarse el pelo, provocó la protesta de éstos que alegaban que muchos de ellos se habían salvado por los pelos.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Dissecció / Disección


Dissecció ve del verb dissecar, és a dir, obrir un ésser viu per discernir-ne les parts. En llatí  secare significava tallar i dissecare, tenia el mateix que significa ara en català.
Posteriorment, el verb va generar el substantiu dissecció i en castellà es va generar el verb diseccionar, que no existeix en català. Així doncs en català dissecar significa tallar un ésser viu per discernir-ne les parts i també preparar un animal mort per conservar-lo amb aparença de viu. En castellà el verb que significava etimològicament tallar i observar perd el seu significat i adopta el significat de conservar i ha de generar un verb que recuperi el significat perdut i com ho fa? a partir del substantiu que havia generat el verb primitiu.
Disección deriva del verbo disecar y éste viene del latín dissecare cuyo significado era cortar un ser vivo para observar sus partes. Si vamos más allá descubriremos que secare en latín significaba cortar. Evidentemente el significado originario de disecar se ha perdido en castellano y ha pasado a significar preparar un animal para conservarlo y mantener su aspecto de ser vivo. Pero como que en castellano ya existe el sustantivo disección, lo que hemos hecho es generar un verbo a partir de este sustantivo: diseccionar, con lo cual tenemos un verbo que deriva de un sustantivo que era derivado suyo.
En catalán dissecar significa disecar y diseccionar.