Cercar en aquest blog

dimarts, 23 d’abril del 2013

Corrupció / Corrupción


En llatí rumpo, rupi, ruptum significa trencar, esbocinar, fins i tot rebentar. D’aquí ens ve el verb rompre, i compostos com interrompre i el que ens ocupa: corrompre. Si algú pensa que tal vegada tingui un origen onomatopeic, li diré que jo també ho he arribat a pensar; això sí, no m’atreviré a afirmar-ho de manera taxativa.
He llegit que etimològicament deriva de cor rumpere, per tant, trencar el cor. Ja queda bé, ja, però no és així: procedeix de la unió del prefix co- que significa conjunció, globalitat i del verb simple esmentat. El significat de corrumpere en llatí ja significava destruir, aniquilar, falsificar, corrompre i, fins i tot, subornar. Del verb en derivarà el substantiu afegint-li el sufix –tio que indica acció i efecte.
En latín el verbo rumpo, rupi, ruptum significa romper, hacer pedazos, incluso reventar. De aquí proceden compuestos como interrumpir o el que nos ocupa, id est: corromper. Si alguien piensa que podría tener un origen onomatopéyico, debo reconocer que yo también lo he pensado; únicamente no me atrevería a asegurarlo, claro.
He leído que etimológicamente deriva de cor rumpere, por tanto, romper el corazón. Ya queda bien, ya, pero no es así: procede de la unión del prefijo co- que significa conjunción, globalidad y del verbo simple citado. El latín, ya existía corrumpere con el significado de destruir, aniquilar, falsificar, incluso, sobornar. A partir del verbo debió aparecer el substantivo una vez añadido el sufijo –tio que indica acción y efecto.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Escrache

No trobarem el terme escrache al diccionari català i entre les propostes per trobar un equivalent trobem “escarni”, “escarn” o crear-ne una com: “escratx”. Sigui com sigui, a hores d’ara no tenim encara el terme per tant emprarem “escrache”, paraula que ens ha arribat de l’Argentina i amb què hom feia referencia a la denuncia popular basada en l’acció directa d’un grup que es presenta al domicili o lloc de treball d’una persona a qui es vol denunciar per tal que arribin a l’opinió pública les seves queixes. L’etimologia és dubtosa, en tot cas, una que em sembla força ben argumentada és la següent. En romanç “escracar” significava pelar, treure la closca i, per extensió, fins i tot trencar i passa al francès a “cracher” amb el significat d’escopinar; posteriorment adopta el significat de reprotxar de males maneres, injuriar. D’aquí hauria derivat al terme “escrachar” que s’usa a l’Argentina i a l’Uruguai amb el significar de trencar, destruir, aixafar. 
No he encontrado en el diccionario la palabra escrache que nos ha llegado de Argentina y con la que se hace referencia a la denuncia popular basada en la acción directa de un grupo que se presenta en el domicilio o lugar de trabajo de una persona a quien se quiere denunciar con el fin de que lleguen a la opinión pública sus quejas. La etimología es dudosa, en todo caso, una que me parece bastante bien argumentada y perfectamente posible es la siguiente. En romance “escracar” significaba pelar, descascarillar y, por extensión, incluso significaba romper; de ahí pasó al francés con el significado de escupir y posteriormente adoptó el significado de reprochar de malas maneras, afrentar, hacer burla y escarnio, injuriar. De ahí habría pasado al término “escrachar” que se usa en Argentina y Uruguai con el significado de romper, destruir, aplastar.