La paraula subhasta significa venda pública al millor postor. Etimològicament prové del llatí de la preposició sub (= sota) i hasta (= llença). Hi ha una versió que diu que Ròmul, després de véncer Titus Taci va aplegar totes les pertinences de Titus i les va declarar sagrades i propietat de Roma, tot clavant simbòlicament una llença al terra com indicant que estava sota la seva autoritat. Aquest fet però, no està ni testimoniat ni avalat pel costum romà. De manera més graciosa també es proposa que venia de l’acte de fer passar l’enemic sota una llença com a signe de submissió a l’exèrcit i com a pas previ al repartiment del botí. Tampoc està prou fonamentat pel fet que els romans no tenien el costum de fer la subhasta de les possessions dels enemics un cop acabada la batalla.
Molt probablement té més a veure amb un altre costum: quan es requisaven les propietats a un ciutadà, s’hi clavava una llença per indicar que estava vigilat i, per tant, en mans dels poders jurídics o militars de l’Estat, amb la qual cosa, no es podia tocar res fins que se’n celebrés la venda pública al millor postor.

Probablemente tenga más a ver con otra costumbre: cuando se requisaban las propiedades a un ciudadano, se clavaba una lanza en sus tierras para indicar que estaba vigiladas y, por tanto, en manos de poderes jurídicos y militares del Estado con lo cual no se podía tocas nada hasta que se celebrara la venta pública al mejor postor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada