Cercar en aquest blog

dimecres, 4 de gener de 2017

Estupefaent /estupefaciente

M'encanta adonar-me que he provocat en el meu alumnat la curiositat per l'etimologia i de vegades, em sorprenen gratament; així ho va fer l'Arnau -Sofo pels amics- quan em va preguntar si estupefaent podria derivar del verb llatí stupeo que significa "quedar-se atònit". D'aquí, evidentment també procedeix el mot estúpid, "aquell que s'ha quedat atònit".
El mot que ens ocupa porta encara el lexema -faent, derivat del participi present del verb llatí facio, id est, facientem "que fa". Evidentment, amb el pas dels anys ens hem anat menjant algunes lletres d'aquest verb; l'infinitiu llatí facere s'ha quedat en fer i el participi present facientem s'ha quedat en faent. Si ho comparem al castellà ens adonarem que gairebé no ha canviat gens.
De manera que, Sofo, estupefaent procedeix del verb stupeo i del verb facio i significa etimològicament que "fa quedar-se atònit". Efectivament, els estupefaents sovint idiotitzen de manera implacable i irreversible i quan no és així, ho aconsegueixen de forma lenta.
Me encanta comprobar que provoco entre mi alumnado curiosidad por la etimología y a veces, me sorprenden gratamente; así pasó con Arnau -Sofo para los amigos- cuando me preguntó si estupefaciente podría derivar del verbo latino stupeo que significa "quedarse atónito". De aquí procede también la palabra estúpido, "el que se ha quedado atónito".
La palabra que nos ocupa lleva todavía el lexema -faciente, derivado del participio presente del verbo facio, id est, facientem "que hace".

De manera que, Sofo, estupefaciente procede del verbo stupeo y del verbo facio y significa etimológicamente que "hace quedarse atónito". En efecto, los estupefacientes con frecuencia idiotizan de manera implacable e irreversible y cuando no es así, lo hacen lentamente.

1 comentari: