Cercar en aquest blog

dilluns, 31 de gener del 2011

Jordi / Jorge


Jordi ve del grec de la combinació de ge que significa terra i ergon que significa treball. Ge-orgós, per tant, és aquell que treballa al camp, és a dir, l’agricultor. Té la seva versió a moltíssimes llengües, us en faríeu creus. M’ha cridat especialment l’atenció la versió basca, Gorka inventada, sembla ser, per Sabino Arana, perquè en època medieval era Jurgi o Jurtzi.
El nombre propio Jorge, procede del griego, de ge, que significa tierra, y de ergon, trabajo, por lo que el georgós significa el que trabaja en el campo, o sea, agricultor. Tiene su versión en muchas lenguas, es impresionante, pero me ha llamado especialmente la atención la versión vasca, que en época medieval era Jurgi o Jurtzi, pero que posteriormente Sabino Arana se encargó de reinventar i transformar en Gorka.

divendres, 28 de gener del 2011

Do, re, mi, fa, sol, la, si


Guido de Arezzo està considerat el pare de la música i va ser qui va posar el nom a les notes musicals a partir de les primeres síl·labes d’un poema dedicat a San Joan Baptista.
Vt queant laxis
RE-sonare fibris
MI-ra gestorum
FA-muli tuorum
SOL-ue polluti
LA-bii reatum
S-ancte I-oannis
Per a que els servents puguin repetir les meravelles de les teves obres amb veu serena, neteja, Sant Joan, el pecat del seu llavi impur.

Al segle XVIII es va optar per substituir la nota ut per do al·legant que era més fàcil de pronunciar; els francesos, però, encara mantenen l’ut. I d’on apareix la nota do? N’hi ha qui diuen que de Dominus, en llatí, senyor. Em sembla més probable que l’origen estigui en el cognom de l’artífex del canvi, en Giovani Battista Doni.

Guido de Arezzo (995-1050) está considerado el padre de la música y fue quien puso el nombre a las notas musicales a partir de las primeras sílabas de un poema dedicado a San Juan Bautista.

Vt queant laxis
RE-sonare fibris
MI-ra gestorum
FA-muli tuorum
SOL-ue polluti
LA-bii reatum
S-ancte I-oannis

Para que tus siervos puedan repetir las maravillas de tus obras con voz serena, limpia, San Juan, el pecado de su labio impuro.

En el siglo XVIII se substituyó la nota ut por do alegando que era más fácil de pronunciar; aunque los franceses aún utilizan el ut. ¿Y de dónde aparece el do? Hay quien dice que viene de Dominus, en latín señor, aunque me parece más fiable quien dice que viene del apellido del promotor del cambio, Giovani Battista Doni.

dijous, 27 de gener del 2011

Setmana / Semana


La paraula semana deriva del llatí septem  que vol dir set i mane que vol dir matí, és par tant, ben senzill de justificar.  Hi ha qui diu que mane deriva dels déus de la llar, els mans, una mena d’esperits dels avantpassats morts. No he trobat prou dades per explicar-ho.
La palabra semana procede del latín y es muy sencillo de ver su origen; procede de septem que en latín significa siete y de mane, un adverbio que significa mañana, por lo que lógicamente hace referencia a las siete mañanas de sus siete días. En cierta ocasión oí un profesor que decía que mane podía proceder de los dioses manes, dioses familiares que simbolizaban los espíritus de los antepasados de cada familia. No he logrado hallar una justificación a esto.

dimecres, 26 de gener del 2011

Almirall / Almirante


La paraula almirall ve de l’àrab, de al amir que significa el comandant i que ha donat al català mots com emir o emirat. Es creu que els grecs el van adoptar en el seu terme amirás, per bé que en tenien un d’específic propi, i que hem mantingut en català: navarc, almirall de la flota grega. A Espanya, amb la dominació àrab, havíem adoptat el terme amirate que juntament amb l’article havia de donar al amirate i posteriorment, sotmesa a evolucions, el terme actual.
La palabra almirante bien del árabe, de al amir que significa comandante y que ha dado al castellano palabras como emir y emirato. Los griegos lo adoptaron en la palabra amirás, a pesar de que tenían otra bella palabra (navarcós) que se mantiene en catalán en la forma navarc con el significado de almirante de la flota griega. En España, con la dominación árabe, adoptamos la palabra amirate que junto con su artículo iba a dar al amirate y posteriormente, después de sufrir sus evoluciones, la forma actual.

dimarts, 25 de gener del 2011

Els dies de la setmana / Los días de la semana


D’on venen els dies de la setmana? Doncs són bàsicament dies dedicats a divinitats llevat del dissabte i el diumenge; vegeu:
Dilluns deriva de dies lunae, el dia de la lluna.
Dimarts ve de dies Martis, el dia de Mart, déu de la guerra.
Dimecres de dies Mercurii, el dia de Mercuri, el déu missatger.
Dijous procedeix de dies Iovis, el dia de Júpiter. En llatí, es declina Iuppiter, Iovis.
Divendres sorgeix de dies Veneris, el dia de Venus, deessa de l’amor.
Dissabte és el dia del Sàbat, el dia de descans setmanal hebreu.
Diumenge ve de Dominicus, per tant, el dia del senyor.
¿De dónde vienen los días de la semana? Son días consagrados a alguna divinidad menos el sábado y el domingo son cristianismos.
Lunes es el día de la luna.
Martes es el día de Marte, dios de la guerra.
Miércoles es el día de Mercurio es el mensajero de los dioses.
Jueves es el día de Júpiter; en latín, el genitivo de Júpiter es Iouis>Jovis>Jueves.
Viernes es el día de Venus, cuya forma en genitivo es Veneris.
Sábado es el día del Sabbat, el día de descanso semanal hebreo.
Domingo proviene de dominicus, el día del señor.