Cercar en aquest blog

dilluns, 28 de febrer del 2011

Nepotisme / Nepotismo


Nepotisme significa favoritisme envers els parents i ve de nepos,otis que significa nebot i té el seu origen als primers anys del cristianisme quan els papes que no tenien fills o no admetien tenir-los, feien favors i atorgaven càrrecs públics als seus nebots, que en realitat eren els seus fills il·legítims.
La palabra nepotismo significa otorgar empleos o favores públicos a familiares cercanos. Viene de nepos, nepotis que en latín significa sobrino y tiene su origen los primeros años del cristianismo cuando los papas que no tenían hijos o no los tenían reconocidos, daban cargos públicos o hacían favores a sus sobrinos, que no eran otros que sus hijos ilegítimos.

divendres, 25 de febrer del 2011

Dòlar/ Dólar


La paraula dòlar ve de l’alemany, de la paraula thaler, una moneda que s’elaborava a Bohèmia.  Quan es va descobrir plata a Potosí (Bolívia) sota la corona de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, hi van acudir tant espanyols com alemanys i van anomenar dòlar les monedes que van elaborar a Potosí.
La palabra dólar viene del alemán, de la palabra thaler, en castellano tálero, una moneda que se fabricaba en Bohemia. Cuando se descubrió plata en Potosí (por cierto que de aquí también procede la expresión “vale un Potosí!”), bajo la corona de Carlos I de España y V de Alemania, acudieron allí unos y otros y a las monedas que fabricaban con plata de Potosí les llamaron dólares.

dijous, 24 de febrer del 2011

Hostessa de vol / Azafata


En català hem anat a buscar, no sé si dir que hem fabricat, el terme per a les tripulants de cabina de vol, a partir de l’hospitalitat que les caracteritza, recordeu que hoste / hostessa, significa tant la persona que s’allotja a casa d’algú altre com la persona que l’hostatja. No és precisament un terme políticament correcte, justament perquè ha estat elaborat a partir de paràmetres sexistes, per la qual cosa, es recomana substituir-lo per personal de vol o membres de la tripulació. Altrament, com diríem en masculí hostessa de vol?
En castellà la paraula azafata prové de l’àrab en què as-safat significava cistell i posteriorment safata amb què les servents apropaven a la reina o a les senyores de la noblesa tota mena d’estris per cosir o fins i tot, complements i joies. Aviat va passar a ser el terme amb què hom es referia a la persona del servei que feia aquesta feina. Quan va aparèixer aquest ofici es van plantejar propostes com aeromozas que va ser desestimat perquè era un nom que recordava més aviat una cambrera, tot i que la feina, parcialment, no deixa de fer-ho.
La palabra azafata proviene de la palabra as-safat que significaba en un principio cesto y posteriormente significó bandeja. Se refería concretamente a la bandeja con que las sirvientas ofrecían a la reina o demás señoras de la nobleza sus utensilios de costura, o complementos y joyas. Pronto pasó a designar a la persona que iba y venía con la bandeja y éste fue el término que se adoptó para el personal de vuelo. Se había barajado un término como aeromozas, pero teniendo en cuenta que se requerían señoritas con estudios, educación y que supieran idiomas, no se les podía dar un nombre que recordara a una camarera, por lo cual se recurrió a éste término que ya estaba en el baúl de los recuerdos. No deja de ser una palabra sexista por eso se recomienda el uso de auxiliar de vuelo o tripulante de cabina de pasajeros, de esta manera, no discriminamos ni predeterminamos el sexo de la persona que realiza el trabajo.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Mandarina


La paraula mandarina ve dels mandarins, els buròcrates de la Xina imperial, la historia, però, varia segons les versions; n’hi ha que diuen que ve del costum que tenien al segle XVI d’anar vestits amb aquest color i n’hi ha que simplement ho atribueixen al fet que les consumien. Si tenim present que la mandarina és una fruita originaria de la Xina i d’Indoxina, la relació amb el color de la roba no té gaire sentit. Ja que hi som, deixeu-me que us expliqui d’on ve el nom dels mandarins, justament del bastó que utilitzaven com a símbol, el “mantra”. Ells serien els mantrins i, per evolució, els mandarins.
La palabra mandarina viene de los mandarines, burócratas de la China imperial, pero la historia cambia sutilmente según las versiones; hay quien defiende la costumbre de vestir de color naranja para justificar el nombre de la fruta y hay quien, teniendo en cuenta que la mandarina viene de China y de Indochina, lo relacionan con ellos simplemente por el consumo. Sinceramente no me parece necesario recurrir al color. Puestos ya con los mandarines, voy a seguir con su nombre que debe su origen al bastón de mando que llevaban y que se llama “mantra”. Por tanto, de “mantra” saldría la palabra “mantrines” y después de una evolución daría paso a mandarines.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Xènia / Xenia


En grec xenós significa estranger, aquell qui ve de fora i també la persona que la rep o acull, Xènia és un adjectiu derivat d’aquest substantiu i el significat seria acollidora, hospitalària. Hi trobem un cert paral·lelisme entre la paraula que ens ocupa i hoste, que pot significar tant la persona que s’allotja en un hotel com la persona que l’hostatja a casa seva.
En griego xenós significa extranjero,  el que viene de fuera y también puede significar el que acoge u hospeda, con lo cual podríamos traducir Xenia como acogedora, hospitalaria. Encontramos un cierto paralelismo entre esta palabra i huésped, en tanto que también puede significar la persona que se aloja en un hotel o en una casa ajena y el que lo hospeda.  

dilluns, 21 de febrer del 2011

Ferran / Fernando


Ferran és un nom d’origen germànic que va venir a la península ibèrica amb l’arribada dels visigots al segle V.  Tal i com era costum entre els noms visigòtics, està format per combinació de dues paraules, en aquest cas: frith que significa pau i nanth que significa gosadia, atreviment. No sembla que tinguin cap mena de relació una i altra paraula, fins i tot, aparentment semblen més aviat contràries.
Sant Ferran va ser Ferran III de Castella i Lleó (1198- 1252). L’altre Ferran de renom és el catòlic, Ferran II d’Aragó (1452-1516).
Fernando es un nombre de origen germánico que aparece en la península Ibérica con motivo de los asentamientos visigóticos del siglo V. Siguiendo la costumbre de formación de nombres de los pueblos germánicos, está compuesto por dos substantivos que, lejos de guardar alguna relación, más bien parecen antagónicos, se trata de frith que significa paz y de nanth que significa osadía, atrevimiento.
Los dos Fernando de mayor renombre han sido: San Fernando, o sea, Fernando III de Castilla y León (1198-1252) y Fernando el Católico, esto es, Fernando II de Aragón (1452-1516)

divendres, 18 de febrer del 2011

Tío vivo


A Madrid, el 17 de juliol de 1834, el propietari d’un carrusel, un tal Esteban Fernández, havia mort, aparentment, perquè mentre el duien al cementiri va sortir del taüt tot exclamant que estava viu. Aquesta anècdota li va comportar el sobrenom de “tío vivo” i com que els que anaven al carrusel van començar a utilitzar l’expressió anar a l’atracció del tío vivo, finalment es va popularitzar el nom de l’atracció amb aquest nom.  
El 17 de julio de 1834, en Madrid, se disponían a enterrar a Don Esteban Fernández, propietario de un carrusel, pero mientras lo llevaban al cementerio salió de su ataúd exclamando:” ¡vivo! ¡Estoy vivo!” lo que le valió para recibir el apodo de “tío vivo” y sus clientes acudían a su carrusel como la atracción del tío vivo, que finalmente se popularizó como nombre de la mismísima atracción.