Cercar en aquest blog

S'està carregant...

dimecres, 4 de gener de 2017

Estupefaent /estupefaciente

M'encanta adonar-me que he provocat en el meu alumnat la curiositat per l'etimologia i de vegades, em sorprenen gratament; així ho va fer l'Arnau -Sofo pels amics- quan em va preguntar si estupefaent podria derivar del verb llatí stupeo que significa "quedar-se atònit". D'aquí, evidentment també procedeix el mot estúpid, "aquell que s'ha quedat atònit".
El mot que ens ocupa porta encara el lexema -faent, derivat del participi present del verb llatí facio, id est, facientem "que fa". Evidentment, amb el pas dels anys ens hem anat menjant algunes lletres d'aquest verb; l'infinitiu llatí facere s'ha quedat en fer i el participi present facientem s'ha quedat en faent. Si ho comparem al castellà ens adonarem que gairebé no ha canviat gens.
De manera que, Sofo, estupefaent procedeix del verb stupeo i del verb facio i significa etimològicament que "fa quedar-se atònit". Efectivament, els estupefaents sovint idiotitzen de manera implacable i irreversible i quan no és així, ho aconsegueixen de forma lenta.
Me encanta comprobar que provoco entre mi alumnado curiosidad por la etimología y a veces, me sorprenden gratamente; así pasó con Arnau -Sofo para los amigos- cuando me preguntó si estupefaciente podría derivar del verbo latino stupeo que significa "quedarse atónito". De aquí procede también la palabra estúpido, "el que se ha quedado atónito".
La palabra que nos ocupa lleva todavía el lexema -faciente, derivado del participio presente del verbo facio, id est, facientem "que hace".

De manera que, Sofo, estupefaciente procede del verbo stupeo y del verbo facio y significa etimológicamente que "hace quedarse atónito". En efecto, los estupefacientes con frecuencia idiotizan de manera implacable e irreversible y cuando no es así, lo hacen lentamente.

dimarts, 6 de desembre de 2016

Mèntor/ Mentor

El diccionari ens defineix "mentor" com la persona que fa de consellera i de guia d'algú. El mot procedeix d'un dels personatges de l'Odissea, Mèntor (Μέντωρ), l'amic a qui Odisseu havia encarregat l'educació del seu fill Telèmac. A l'epopeia la deessa Atena adopta l'aspecte de l'amic d'Odisseu per aconsellar Telèmac que emprengui un viatge a la recerca de notícies del seu pare. Telèmac iniciarà aquest viatge acompanyat d'Atena, amb l'aspecte de Mèntor.
L'altre dia a classe comentàvem amb l'alumnat de grec un exercici que havíem fet de l'Odissea, aleshores la Cíntia, alumna amb un talent literari exquisit, em va preguntar si hi havia cap relació entre el mot que ens ocupa i el personatge de l'Odissea i com que no ho sabia, ho he volgut esbrinar.
El marquès  François de Fénelon (1651-1715) fou nomenat l'any 1698 preceptor dels tres fills de Lluís de França, el gran delfí. L'educació d'un d'ells, concretament el duc de Borgonya, li va resultar especialment difícil i, per tal de motivar-lo, va escriure per a ell una història titulada "Les aventures de Telèmac" sobre el viatge que havia emprès a la recerca del seu pare. En aquesta obra l'ancià Mèntor té un paper destacat com  a pedagog i guia del protagonista. Aquesta obra fou molt popular a França durant el segle XVII i justament aquest paper que li atribueix François de Fénelon a Mèntor és el que li atorgarà al nostre mot el significat que té actualment, id est, el d'una persona de certa edat que guia i orienta una altra més jove.
Afegiré, a més a més, que Mèntor, l'amic a d'Odisseu, no té un nom gratuït als poemes homèrics, en tant que està relacionat amb l'arrel indoeuropea *men- que significa "pensar".

El diccionario define "mentor" como consejero o guía. El término procede de uno de los personajes de la Odisea, Mèntor (Μέντωρ), el amigo a quien Odiseo había encargado la educación de su hijo Telémaco antes de partir hacia Troya. En la epopeya la diosa Atenea adopta el aspecto del amigo de Odiseo para aconsejar a Telémaco que emprenda un viaje en busca de noticias sobre su padre. Telémaco iniciará este viaje acompañado de la diosa bajo el aspecto de Mentor.
El otro dia en clase estábamos comentado con el alumnado de griego un ejercicio que habíamos hecho sobre la Odisea, entonces Cíntia, una alumna de un talento literario exquisito, me preguntó si existía alguna relación entre la palabra que nos ocupa y el personaje de la Odisea y, como que no lo sabía, lo he querido averiguar.
El marqués  François de Fénelon (1651-1715) fue nombrado el año 1698 preceptor de los hijos de Luís de Francia, el Gran Delfín. La educación de uno de ellos, concretamente la del duque de Borgoña, le resultó especialmente difícil y, para motivarlo, escribió para él una historia titulada "Las aventuras de Telémaco" sobre el viaje que había emprendido éste buscando noticias sobre su padre. En esta obra el anciano Mentor tiene un papel destacado como pedagogo y guía del protagonista. La obra fue muy popular en Francia durante el siglo XVII y fue precisamente el papel que François de Fénelon asigna a Mentor lo que le conferirá a nuestra palabra el significado que tiene actualmente, id est, el de una persona de cierta edad que guía y orienta a otra más joven.

Quiero además puntualizar que Mentor, el amigo de Odiseo, no tiene un nombre gratuito en los poemas homéricos, en tanto que está relacionado con la raíz indoeuropea *men- que significa "pensar". 

dimecres, 6 de novembre de 2013

Lletuga / lechuga

No és molt usual, però és correcte l’ús de la lletuga com a enciam i així ho recull el diccionari. No és gens estrany el nom si recordem que quan tallem un enciam, li surt una mena de suc, principalment saba, de color blanc que ens recorda la llet. En llatí en deien lactuca escariola, que significa enciam comestible i, ves per on, Maria,  d’aquí ve el terme escarola. Una mica més complicat és l’origen d’enciam, i és que procedeix del llatí, com no, d’incisa que significa tallada; de fet, s’emprava originalment en la seva forma de diminutiu, id est, “incisulam”. Si volem saber el significat literal seria una “talladeta” i tal i com es serveix l’enciam, té força sentit. Per cert, com a curiositat us afegiré que encara hi ha gent que en diu “encisam”, no em digueu que no parlem llatí!


Lechuga tiene su origen en el término latino “lactuca” que  procede a su vez de lac, en latín leche. Ello no debe extrañarnos si caemos en la cuenta que cuando cortamos una lechuga, sale del tallo un líquido blanco, principalmente savia, que nos recuerda a la leche. En latín se le llamaba lactuca escariola, que significa lechuga comestible y, he aquí, María,  el origen de la escarola. No me digáis que no estamos hablando aún en latín!

dimarts, 23 d’abril de 2013

Corrupció / Corrupción


En llatí rumpo, rupi, ruptum significa trencar, esbocinar, fins i tot rebentar. D’aquí ens ve el verb rompre, i compostos com interrompre i el que ens ocupa: corrompre. Si algú pensa que tal vegada tingui un origen onomatopeic, li diré que jo també ho he arribat a pensar; això sí, no m’atreviré a afirmar-ho de manera taxativa.
He llegit que etimològicament deriva de cor rumpere, per tant, trencar el cor. Ja queda bé, ja, però no és així: procedeix de la unió del prefix co- que significa conjunció, globalitat i del verb simple esmentat. El significat de corrumpere en llatí ja significava destruir, aniquilar, falsificar, corrompre i, fins i tot, subornar. Del verb en derivarà el substantiu afegint-li el sufix –tio que indica acció i efecte.
En latín el verbo rumpo, rupi, ruptum significa romper, hacer pedazos, incluso reventar. De aquí proceden compuestos como interrumpir o el que nos ocupa, id est: corromper. Si alguien piensa que podría tener un origen onomatopéyico, debo reconocer que yo también lo he pensado; únicamente no me atrevería a asegurarlo, claro.
He leído que etimológicamente deriva de cor rumpere, por tanto, romper el corazón. Ya queda bien, ya, pero no es así: procede de la unión del prefijo co- que significa conjunción, globalidad y del verbo simple citado. El latín, ya existía corrumpere con el significado de destruir, aniquilar, falsificar, incluso, sobornar. A partir del verbo debió aparecer el substantivo una vez añadido el sufijo –tio que indica acción y efecto.

dilluns, 15 d’abril de 2013

Escrache

No trobarem el terme escrache al diccionari català i entre les propostes per trobar un equivalent trobem “escarni”, “escarn” o crear-ne una com: “escratx”. Sigui com sigui, a hores d’ara no tenim encara el terme per tant emprarem “escrache”, paraula que ens ha arribat de l’Argentina i amb què hom feia referencia a la denuncia popular basada en l’acció directa d’un grup que es presenta al domicili o lloc de treball d’una persona a qui es vol denunciar per tal que arribin a l’opinió pública les seves queixes. L’etimologia és dubtosa, en tot cas, una que em sembla força ben argumentada és la següent. En romanç “escracar” significava pelar, treure la closca i, per extensió, fins i tot trencar i passa al francès a “cracher” amb el significat d’escopinar; posteriorment adopta el significat de reprotxar de males maneres, injuriar. D’aquí hauria derivat al terme “escrachar” que s’usa a l’Argentina i a l’Uruguai amb el significar de trencar, destruir, aixafar. 
No he encontrado en el diccionario la palabra escrache que nos ha llegado de Argentina y con la que se hace referencia a la denuncia popular basada en la acción directa de un grupo que se presenta en el domicilio o lugar de trabajo de una persona a quien se quiere denunciar con el fin de que lleguen a la opinión pública sus quejas. La etimología es dudosa, en todo caso, una que me parece bastante bien argumentada y perfectamente posible es la siguiente. En romance “escracar” significaba pelar, descascarillar y, por extensión, incluso significaba romper; de ahí pasó al francés con el significado de escupir y posteriormente adoptó el significado de reprochar de malas maneras, afrentar, hacer burla y escarnio, injuriar. De ahí habría pasado al término “escrachar” que se usa en Argentina y Uruguai con el significado de romper, destruir, aplastar.

dijous, 24 de gener de 2013

Holocaust / Holocausto


Amb el terme holocaust ens referim a un sacrifici hebreu de l’època bíblica en què es sacrificava un animal fins que era totalment consumit pel foc. També l’utilitzem per referir-nos a la persecució i matança d’un grup social o religiós o d’un poble. El terme té un origen completament grec, procedeix de ὅλος que significa tot i de καὐστον que significa cremat, i que podeu reconèixer fàcilment en termes com càustic.
Con la palabra holocausto nos referimos a un sacrificio hebreo de la época bíblica mediante el que se sacrificaba a un animal hasta consumirse totalmente por el fuego. También se utiliza para indicar la persecución y matanza de un grupo social o religioso o de un pueblo. El término tiene un origen griego, procede de ὅλος que significa todo y de καὐστον que significa quemado, y que puedes reconocer fácilmente en un término como caustico.

divendres, 18 de gener de 2013

Esquimal


Aquesta paraula prové de la llengua dels indis abnaki, que habitaven el Sud del Quebec, concretament del terme “esquimantsic” que significa: “que menja carn crua”, per la qual cosa, en considerar-se pejoratiu, els autòctons prefereixen ser anomenats “inuit” que en la pròpia llengua significa “poble autèntic”. Com a curiositat vull afegir que en els diccionaris que he consultat en format paper, surt la paraula esquimal, però no surt la paraula “inuit”.  
Esta palabra procede de la lengua de los indios abnaki, que habitaban el Sur del Quebec, concretamente del término “esquimantsic” que significa: “que come carne cruda”, por lo que, siendo despectivo, los autóctonos prefieren ser llamados “inuit” que en su propia lengua significa “pueblo auténtico”. Como curiosidad añadiré que en los diccionarios que he consultado (en papel) no aparece la palabra inuit, en cambio en todos aparece esquimal.