Anatomia / Anatomía

La paraula anatomia prové del grec, de l’adverbi ἀνά que significa a dalt i del substantiu τομή que significa tall, incisió. Tot plegat significaria tallar un cos de dalt a baix per tal de fer-ne l’observació. Aquesta paraula està testimoniada en llatí per primer cop en els treballs del metge númida del segle V d. C. Celi Aurelià.

De ben antic ja existia una polèmica sobre l’estudi del cos humà: podem obrir els cadàvers per fer l’estudi anatòmic, però no és el mateix que fer-ho estant el cos viu;, perquè els orgues no tenen la mateixa forma, color, tacte... Però fer-ho amb els cossos vius implicava una crueltat no acceptada, per bé que hi havia metges que defensaven que s’hauria de permetre amb els cossos del reus i condemnats a mort. Malgrat tot, n’hi havia que ho practicaven, però ho havien de fer clandestinament. D’altres van fer com Galè que, havent observat la similitud del cos humà amb el del porc, va basar els seus estudis anatòmics en l’observació d’aquest animal.  

La palabra anatomía viene del griego, del adverbio ἀνά que significa arriba y del sustantivo τομή que significa corte, incisión. Su significado literal se podría interpretar como corte desde arriba o de arriba abajo para realizar su observación. Esta palabra está testimoniada por primera vez en los trabajos del médico númida del siglo V d.C. Celio Aureliano.

En la antigüedad existía una polémica sobre el estudio del cuerpo humano: podemos observar los cadáveres para estudiar su anatomía, pero no es lo mismo que observar un cuerpo vivo en tanto que sus órganos ya no presentan las mismas características (forma, color, tacto,…) Pero hacerlo con cuerpos vivos implicaba una crueldad no aceptada, aunque siempre había quien defendía que se podría hacer con reos y condenados a muerte. A pesar de todo, había quien lo practicaba, eso sí, clandestinamente.  Otros hicieron como Galeno que, habiendo observado la similitud del cuerpo humano con el de los cerdos, basó sus estudios anatómicos en la observación de este animal.

Font