Cercar en aquest blog

dijous, 9 de juny del 2011

Gener / Enero


Gener ve del llatí Ianuarius, és el mes dedicat al déu Janus, el déu dels dos rostres. Se’l considerava el déu de les portes, dels inicis i dels finals. És per aquest motiu que li van dedicar el primer mes, perquè representava l’inici de l’any i era el mes en què es renovaven tots els càrrecs públics durant la República, període en què tenien una durada d’un sol any.
Els romans invocaven al déu Janus a l’inici de cada guerra i aleshores obrien les portes del seu temple mentre durava la guerra i no les tancaven fins que no s’acabava. Ja us podeu imaginar que les portes havien arribat a estar obertes durant anys.
Enero viene del latín Ianuarius, es el mes dedicado al dios Jano, el dios de los dos rostros. Se le consideraba el dios de las puertas, de los inicios y de los finales; es por este motivo que le dedicaron el primer mes, porque representaba el principio del año y era el mes en que se renovaban todos los cargos públicos durante la república, período en que tenían una duración de un solo año.
Los romanos invocaban al dios Jano al principio de cada guerra y las dejaban abiertas mientras durara la guerra. Ya os podéis imaginar que las puertas llegaron a estar abiertas durante años.

dimarts, 7 de juny del 2011

Eloi / Eloy


Paraula procedent del llatí eligius que significa l’elegit. Fa el sant el dia 1 de desembre.
Sant Eloi va néixer a Limoges l’any 588. El seu pare era orfebre i ell va seguir l’ofici en què va destacar per la seva traça. És per aquest motiu que se’l considera protector dels oficis de ferro i de foc.
Després d’aprendre l’ofici a Limoges, se’n va anar a París on va fer el tro de Clotari II. Això el va afavorir en el seu currículum i fou nomenat primer conseller i posteriorment, l’any 639, bisbe d Noyon, al departament d’Oise.
Sempre va mostrar sensibilitat pels més desafavorits i va fundar monestirs i hospitals.
Esta palabra viene del latín, de eligius que significa el elegido. Celebra el santo el día 1 de diciembre.
San Eloy nació en Limoges el año 588. Su padre era orfebre y él siguió su oficio, en el que destacó por su habilidad. Es por este motivo que se le considera el protector de los oficios de hierro y de fuego.
Después de aprender el oficio en Limoges fue a París donde realizó el trono de oro de Clotario II. Esto le facilitó su carrera y fue nombrado primer consejero y luego, el año 639, obispo de Noyon, del departamento de Oise.
Siempre mostró sensibilidad por los más necesitados y fundó monasterios y hospitales.

Font

dilluns, 6 de juny del 2011

Aquarius


Aquest signe representa la catasterització de Ganimedes, un jove pastor troià de gran bellesa de qui es va enamorar Zeus. L’enamorament fou tan foll que va decidir endur-se’l a l’Olimp i per fer-ho es va transformar en àguila i el va raptar. Un cop a l’Olimp, a part de les atencions que li havia de dispensar, també li va assignar la tasca de coper, és a dir, havia de servir el beure; en llatí, aquarius, significa aiguader, que se’n cuida de la intendència de l’aigua.
En Robert Graves ens proposa una etimologia per a Ganimedes, el que gaudeix de la seva virilitat.
Este signo representa la catasterización de Ganimedes, un joven pastor troyano de gran belleza del que se enamoró perdidamente Zeus, hasta tal extremo que lo raptó,  metamorfoseado en águila, y se lo llevó al Olimpo, donde le encargó, además de otros menesteres que no vienen al caso, que hiciera de copero a los dioses, o sea, que debía escanciar el vino y, en ocasiones, también el agua, porque aquarius significa justamente esto, aguador, encargado del agua.
Robert Graves nos propone una etimología para Ganimedes, “el que se regocija en la virilidad”.
Font

divendres, 3 de juny del 2011

Cogombre/ Pepino

El cogombre ve del Sud d’Àsia, a Egipte ja fa més de tres mil anys que el consumien i d’Egipte es va estendre a Grècia i a Roma amb fins terapèutics.
El nom científic del cogombre és cucumis satiuus, d’una banda cucumis, eris es pot traduir per cogombre tot i que etimològicament fa referència a les plantes trepadores o rastreres, és a dir, a les cucurbitàcies. El terme satiuus procedeix del verb sero, seui, satum que vol dir plantar i fa referència a la seva qualitat de conreable. Concretament, la paraula cogombre ha evolucionat a partir de l’acusatiu: cucumerem que devia evolucionar a cocomrem i posteriorment a cogombre. En castellà existeix cogombro i cohombro com a varietat del cogombre. El terme més generalitzat, en canvi, és pepino que ve del grec del terme pépon que a la seva vegada procedeix segurament del verb pépto que significa coure.
El pepino viene del Sur de Asia, en Egipto hace ya más de tres mil años que lo consumía y de Egipto se extendió a  Grecia y Roma donde se usó con fines terapéuticos.
El nombre científico del pepino cucumis satiuus, por un lado  cucumis, eris se puede traducir por pepino aunque originariamente  se refería a todo tipo de plantas trepadoras o rastreras, o sea, a la cucurbitáceas. El término satiuus procede del verbo sero, seui, satum que significa plantar y hace referencia a su cualidad de poder ser cultivada.
La palabra pepino ve del griego, de la palabra pépon que a su vez procede seguramente del verbo pépto que significa cocer.
En castellano también tenemos cogombro y cohombro como variedad del pepino. Concretamente, la palabra cogombro ha evolucionado  a partir del acusativo: cucumerem que debió evolucionar a cocomrem y posteriormente a cogombro. Evidentemente, de ahí ha evolucionado también al catalán, cogombre

dijous, 2 de juny del 2011

e-coli


És l’abreviatura del nom científic: Escherichia coli, descoberta l’any 1860 pel bacteriòleg alemany Theodor Von Escherich qui la va batejar com a bacterium coli que significa bacteri de l’intestí. En grec baktería significa bastó i és que la majoria dels bacteris tenen forma de bastonet i kólon en grec significa intestí. Posteriorment, en honor al seu descobridor, es va nomenar aquest bacteri Escherichia coli, familiarment, e-coli.
Es la abreviatura de su nombre científico, Escherichia coli, descubierta el año 1860 por el bacteriólogo alemán Theodor Von Escherich quien la bautizó como bacterium coli que significa bacteria del intestino. En griego baktería significa bastón y es que la mayoría de las bacterias tienen forma de bastoncillo y kólon significa intestino en griego. Posteriormente, en honor a su descubridor, se le llamó Escherichia coli, familiarmente, e-coli.

dimecres, 1 de juny del 2011

Gratis


Aquesta és una paraula ben senzilla, ve del llatí de gratia, ae, i significa gràcia, favor o, fins i tot, encant. El més freqüent és que les paraules llatines ens arribin al català a partir de l’acusatiu, en canvi aquesta ens ha arribat en ablatiu plural, és a dir gratiis; literalment significaria amb les gràcies, amb encants o amb favors. La única transformació que ha patit ha estat unificar les dues ís.
Esta es una palabra muy sencilla, viene del latín de gratia, ae y significa gracia, favor, encanto,… Lo más frecuente es que las palabras latinas nos lleguen al castellano a través de la evolución de su forma en acusativo, en cambio, ésta nos ha llegado a partir de su forma en ablativo plural, o sea gratiis que significaría, literalmente, con gracias, con encantos, con favores. Su única transformación, simplificar las dos íes.