Geminus en llatí significa doble o bessó . Està clar que ve d’aquí la paraula gemelo en castellà i, per si no se us havia acudit, la ela geminada, és a dir, ela doble. Pel que fa a la història del signe zodiacal, Gèminis és la catasterització a dos bessons molt concrets, es tracta de Càstor i Pòl·lux, fills de Leda i de Tindareu. De fet, els clàssics sovint justificaven el naixement de bessons amb l’argument de què un Déu s’havia unit a la mare i per això naixien dos fills, un amb la paternitat de l’home mortal i l’altre amb la d’un déu. En el nostre cas, Càstor era el fill de Tindareu i Pòl·lux el de Zeus. La relació entre tots dos germans era molt bona i quan un granger, a causa d’una discussió sobre uns bous, va matar Càstor, Pòl·lux es va quedar tan desconsolat que va implorar la mort per a ell mateix o la immortalitat per al seu germà. Aleshores, Zeus, atenent les pregàries del seu fill, els va convertir tots dos en la constel·lació dels bessons.
Geminus en latín significa gemelo o doble. De ahí proceden la propia palabra gemelo y geminación, o sea, la repetición de un sonido, letra o sílaba en un texto, o la palabra geminado/a que significa duplicado.
El signo del zodíaco hace referencia a la catasterización de los hijos de Leda y Tindareo: Cástor y Pólux. De hecho, los clásicos justificaban el nacimiento de gemelos argumentando que un dios se había unido también a la madre y por eso uno de los niños era del padre mortal y el otro del inmortal. En el caso que nos ocupa, Cástor era hijo de Tindareo y Pólux de Zeus. La relación entre los dos hermanos siempre fue muy buena, por eso cuando a causa de una discusión por unos bueyes, un granjero mató a Cástor, el desconsuelo de Pólux fue tan grande que invocó a los dioses para que le dieran a él mismo final o bien que inmortalizaran a su hermano. Zeus oyó sus súplicas y elevó a los gemelos al firmamento en forma de constelación.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada