Do, re, mi, fa, sol, la, si

Guido de Arezzo està considerat el pare de la música i va ser qui va posar el nom a les notes musicals a partir de les primeres síl·labes d’un poema dedicat a San Joan Baptista.

Vt queant laxis

RE-sonare fibris

MI-ra gestorum

FA-muli tuorum

SOL-ue polluti

LA-bii reatum

S-ancte I-oannis

Per a que els servents puguin repetir les meravelles de les teves obres amb veu serena, neteja, Sant Joan, el pecat del seu llavi impur.

Al segle XVIII es va optar per substituir la nota ut per do al·legant que era més fàcil de pronunciar; els francesos, però, encara mantenen l’ut. I d’on apareix la nota do? N’hi ha qui diuen que de Dominus, en llatí, senyor. Em sembla més probable que l’origen estigui en el cognom de l’artífex del canvi, en Giovani Battista Doni.

Guido de Arezzo (995-1050) está considerado el padre de la música y fue quien puso el nombre a las notas musicales a partir de las primeras sílabas de un poema dedicado a San Juan Bautista.

Vt queant laxis

RE-sonare fibris

MI-ra gestorum

FA-muli tuorum

SOL-ue polluti

LA-bii reatum

S-ancte I-oannis

Para que tus siervos puedan repetir las maravillas de tus obras con voz serena, limpia, San Juan, el pecado de su labio impuro.

En el siglo XVIII se substituyó la nota ut por do alegando que era más fácil de pronunciar; aunque los franceses aún utilizan el ut. ¿Y de dónde aparece el do? Hay quien dice que viene de Dominus, en latín señor, aunque me parece más fiable quien dice que viene del apellido del promotor del cambio, Giovani Battista Doni.