Virtual

El terme virtual és un derivat de virtut, però en època romana amb la paraula uirtus, utis es referien a una virtut pròpia d’aleshores, al valor, a la valentia. No puc evitar de recordar el que passava abans a la “mili” que en emplenar el formulari amb les dades de cada soldat, en l'apartat del valor hi posava: se li suposa. Hom pot tenir valor, però s’ha de demostrar d’alguna manera perquè no és quelcom tangible.

Per això van aprofitar el òptics el terme per referir-se a les imatges que es reproduïen amb les lents convergents, la imatge era allí, la veien, però no la podien tocar.
S'ha utilitzat en altres àmbits i actualment s'utilitza molt amb les noves tecnologies en què l’existència de tot el que hi ha és visible, però no es pot tocar. S’utilitza com a terme en oposició a real o efectiu.

El término virtual deriva de virtud, pero en época romana con la palabra uirtus, utis se referían a una virtud propia del momento, al valor, a la valentía. No puedo evitar recordar lo que pasaba antes con la “mili” que al rellenar el formulario con los datos del bulto (vaya nombre!), en el apartado del valor se ponía: se le supone. Se puede tener valor, pero habrá que demostrarlo de alguna manera porque no se nos ve, no es algo tangible.

Precisamente por eso lo aprovecharon los ópticos para referirse a las imágenes que se reproducen con las lentes convergentes, la imagen está allí, pero no la podemos tocar, no es real.

También se ha utilizado en otros ámbitos y actualmente se utiliza mucho con las nuevas tecnologías en que la existencia de cuanto hay es evidente, en cambio, intangible. Y también se usa como término opuesto a real o efectivo.