Cercar en aquest blog

dimecres, 1 de desembre del 2010

Lavabo


Aquesta paraula ve de l’expressió llatina que utilitzaven els capellans a missa: lavabo inter innocentes meas manus, és a dir, em rentaré les mans entre innocents. És curiós que es va anomenar la tovalloleta que emprava en aquell instant el capellà per rentar-se les mans amb el terme que iniciava la frase i així aquella tovalloleta es va quedar amb el mot lavabo. Posteriorment, quan es va introduir el costum de disposar d’una habitació per a la higiene personal i altres necessitats fisiològiques, hom la va anomenar lavabo tot relacionant-la amb la higiene que atribuïen a la  tovalloleta en qüestió. Sembla estrany oi que pugui venir de la tovallola? Doncs sabeu d’on ve toilette? Justament del diminutiu de toile, és a dir, tela!
Esta palabra viene de la frase latina que decían los curas en misa: lavabo inter innocentes meas manus, o sea, me lavaré las manos entre inocentes. Es curioso que se llamara a la toalla que utilizaba el mosén para lavarse las manos en ese preciso instante, justamente con la palabra que empezaba la frase, pero así fue como lavabo pasó a significar toalla. Posteriormente, cuando se introdujo la costumbre de disponer de una sala para la higiene personal y para otras necesidades fisiológicas, se utilizó la palabra lavabo puesto que se relacionaba esa toallita con la higiene. Parece imposible que se llame al lavabo a partir de la toalla, ¿verdad? Pues a ver si os sorprendo, ¿sabéis de donde viene toilette? Precisamente del diminutivo de toile que significa tela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada