Cercar en aquest blog

divendres, 17 de desembre del 2010

Ressaca / Resaca


En català la paraula ressaca pot significar retrocés  de l’onada i també es pot referir a una lletra de canvi. És una paraula que no sembla tenir un origen llatí, apareix per primer cop a textos legals amb el significat d’obtenir judicialment, o també desposseir o eximir. Posteriorment va passar a significar l’acció de treure i al 1492 es van utilitzar en castellà els termes saca i ressaca per referir-se al flux i reflux de la mar. L’ús que en fem per referir-nos a l’estat posterior a una nit de disbauxa està clarament relacionat amb la sensació d’inestabilitat que ens queda com si estiguéssim enmig de les onades, és a dir, quelcom semblant al mareig, per cert, derivat de mar.
En castellano la palabra resaca tiene diferentes acepciones. Es una palabra que no tiene aparentemente origen latino, aparece por primera vez en textos legales significando obtener judicialmente y desposeer o eximir. De estas acepciones jurídicas pasó a significar extraer y quitar y el año 1492 se aplicaron los términos saca y resaca al flujo y el reflujo del mar. Por eso en español resaca tiene  un significado comercial referido a las letras de cambio y otros significados como el movimiento de retroceso de la mar, los residuos que quedan en la orilla del mar o del río después de una crecida o el malestar físico que queda después de haber bebido demasiado. Está claro que el origen de este último campo semántico se basa en la inestabilidad que proporciona el flujo y reflujo de las olas, algo parecido al mareo, por cierto, derivado de mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada