Per bé que hi ha certes discrepàncies, el que m’ha semblat més convincent és que Josep és un mot d’origen hebreu pronunciat Yosef el significat del qual seria que Déu augmenti (la família) o que Déu afegeixi (fills). Aquest era el nom de l’espòs de la mare de Déu, però com que ella era verge, segons ens diuen les sagrades escriptures, i ell havia de jugar el paper de pare, el van nomenar pare adoptiu, és a dir, en llatí, Pater Putatiuus. És per això que el citaven de la següent manera: Sant Josep, PP i aquest és l’argument amb què hom defensa que Josep i Pep és el mateix nom.
Sempre m’ha semblat que era tenir un sentit de l’humor una mica macabre triar com a dia del pare el dia de Sant Josep, en tant que la seva paternitat era, segons l’església, adoptada. El que no puc evitar és pensar que se’n riuen del tot si, a sobre, resulta que el seu nom significa que Déu et doni fills.
Si bien hay ciertas discrepancias, la explicación que me ha parecido más convincente es que José viene de una palabra hebrea pronunciada Yosef que significa que Dios aumente (la familia) o que Dios añada (hijos). Este era el nombre del esposo de la Virgen María, aunque, si había que defender su virginidad y él tenía que hacer el papel de padre, habría que considerarlo padre adoptivo; bien, en latín padre adoptivo es pater putativus, con lo cual se le citaba así: San José, P.P. Por esto precisamente es el mismo nombre José y Pepe.
Siempre me había parecido un sentido del humor un poco macabro elegir como día del padre el día de San José, debido a su paternidad adoptiva, lo que ya me parece que es burlesco es que su nombre signifique precisamente que Dios le de hijos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada