Ferran és un nom d’origen germànic que va venir a la península ibèrica amb l’arribada dels visigots al segle V. Tal i com era costum entre els noms visigòtics, està format per combinació de dues paraules, en aquest cas: frith que significa pau i nanth que significa gosadia, atreviment. No sembla que tinguin cap mena de relació una i altra paraula, fins i tot, aparentment semblen més aviat contràries.
Sant Ferran va ser Ferran III de Castella i Lleó (1198- 1252). L’altre Ferran de renom és el catòlic, Ferran II d’Aragó (1452-1516).
Fernando es un nombre de origen germánico que aparece en la península Ibérica con motivo de los asentamientos visigóticos del siglo V. Siguiendo la costumbre de formación de nombres de los pueblos germánicos, está compuesto por dos substantivos que, lejos de guardar alguna relación, más bien parecen antagónicos, se trata de frith que significa paz y de nanth que significa osadía, atrevimiento.
Los dos Fernando de mayor renombre han sido: San Fernando, o sea, Fernando III de Castilla y León (1198-1252) y Fernando el Católico, esto es, Fernando II de Aragón (1452-1516)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada