Apici és l’autor d’un llibre de cuina, De re coquinaria, del segle I després de Crist. Al llibre explica que el fetge era més saborós si afartava les oques amb figues, i així ho feien els romans, per això al fetge, en llatí iecur, quan l’havien engreixat amb figues, en deien iecur ficatum. Posteriorment, ja us podeu imaginar que, en lloc de utilitzar la paraula originaria, van utilitzar l’adjectiu que el qualificava. El que és una mica més costós és justificar la ubicació de l’accent, perquè en llatí posaven l’accent a la a. En portuguès és fígado, en francès, foie, en italià, fegato i en rumà, ficat.
Apicio es el autor de un libro de cocina, De re coquinaria, del el siglo I después de Cristo. En el libro explica que el hígado era mucho más sabroso si se atiborraba a las ocas con higos. Y así lo hacía los romanos, por eso al hígado, en latín iecur, cuando lo habían engordado a base de higos le llamaban iecur ficatum. Posteriormente, ya os lo podéis imaginar, utilizaron el adjetivo en lugar del sustantivo. Es un poco difícil justificar, sin embargo, la ubicación del acento, porque en latín acentuaban en la a. En portugués es fígado, en catalán, fetge, en francés, foie, en italiano, fegato, y en rumano, ficat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada