Cercar en aquest blog

dimarts, 2 de novembre de 2010

Alirón


Aquesta paraula li he d’agrair al Jesús, que va ser qui me la va ensenyar. Cap a finals del segle XIX, a les mines de la conca Biscaïna, analitzaven diàriament les vetes de mineral i quan l’anàlisi demostrava que la veta era molt rica en ferro, l’operari anglès en deixava constància escrita amb guix, tot indicant: “All iron!” La repercussió immediata a la troballa era una festa i paga doblada, per la qual cosa, quan els miners veien escrit en alguna veta aquelles dues paraules cridaven exultants: “Alirón, Alirón!” i motius en tenien. La mateixa expressió d’alegria es va traslladar ràpidament als camps de futbol, esport que, segons sembla, també havien introduït els enginyers anglesos a Biscaia.

Esta palabra me la enseñó Jesús y se lo quiero agradecer. A finales del siglo XIX, en las minas de la cuenca vizcaína, analizaban diariamente las vetas minerales y cuando el análisis demostraba que la veta era muy rica en hierro, el operario inglés dejaba constancia escrita con una tiza escribiendo: “All iron!” La repercusión inmediata al hallazgo era una fiesta y paga doble, por lo cual, cuando los mineros veían escrito en alguna veta esas dos palabras gritaban exaltados, no era para menos:”Alirón, Alirón!”. Esta misma expresión de alegría no tardó en introducirse en los campos de futbol, deporte que, según parece, también habían introducido los ingenieros ingleses en Bizcaia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada