Parlar ve del llatí, parabolare, és a dir, explicar paràboles, en canvi, en castellà, el verb hablar, ve de fabulare > fablar > hablar (en gallec falar) que en el seu origen significava explicar faules. De fet, fins i tot el mateix mot paraula / palabra, venen de parabola > parabla > paraula o palabra. Fixeu-vos que en castellà l’evolució ha passat per un intercanvi de posició entre la l i la r, en diuen una metàtesi posicional regressiva. És a dir, tant si contem paràboles com si contem faules, el significat és el mateix. Per cert, heu pensat que contar, aleshores devia significar explicar contes?
Hablar viene del latín, de fabulare > fablar > hablar (en gallego falar) que significa explicar fábulas sin embargo, en catalán, el verbo parlar viene de parabolare que significaba explicar parábolas. De hecho, incluso el propio término palabra o paraula (en catalán) viene de parabola > parabla > palabra. En castellano ha sufrido una evolución curiosa, se han intercambiado la l y la r, lo llaman una metátesis posicional regresiva. Es decir, tanto si explicamos parábolas como si explicamos fábulas, el significado es el mismo. Por cierto ¿has pensado que contar debe venir de explicar cuentos?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sembla que a més de l'etimologia t'agrada també el bilingüisme :-)
ResponEliminaNo és del tot exacte que parlar vingui de parabolare, terme del llatí eclesiàstic tardà que va substituir fabulare en una part de la Romània, ja que si parabola ha donat paraula en català, hauríem d'esperar quelcom com **paraular. Per això, el més probable és que parlar provingui d'una altra llengua romànica, en particular l'italià (toscà), i s'hi hagi estès com una paraula itinerant o Wanderwort. I és que en aquesta llengua el derivat de parabolare va patir una etimologia popular amb ciarlare, verb sinònim d'origen fonosimbòlic que també es troba al català xerrar, xarrar i l'aragonès charrar (el castellà charlar és un manlleu de l'italià).