&

El signe & és el resultat d’una traçada ràpida de dues lletres la “E” i la “T”; efectivament, per tal de fer més ràpida l’escriptura, els copistes feien invents per escriure grups consonàntics freqüents o paraules molt usades.

Et, en llatí, és la conjunció copulativa “i”. El francès encara l’usa exactament igual. Concretament, l’ús d’aquest signe per substituir et s’atribueix a Marcus Tullius Tiro, l’esclau que el famós orador Ciceró tenia per a que copiés els seus discursos. La popularització va arribar al punt que fins i tot es deia quan es recitava l’alfabet com si fos una lletra més. En anglès s’anomena ampersand, que prové de l’expressió and “per se” and , una barreja d’anglès i llatí. En castellà i en català no va prosperar més pel simple fet que tenim una grafia més senzilla que aquesta.

El signo & es el resultado de la ligadura de dos letras del alfabeto latino, la “E” y la “T”; efectivamente, para poder escribir a mayor velocidad, los copistas fueron creando signos para substituir grupos consonánticos habituales o palabras de mucho uso.

ET, en latín, es la conjunción copulativa “y”. En francés aún se usa esta conjunción exactamente igual y con el mismo significado. Concretamente, el uso de este signo se atribuye a Marcus Tullius Tiro, el esclavo del famoso orador Cicerón que copiaba sus discursos. La popularización llegó a tal extremo que incluso de nombraba el recitar el abecedario como si de otra letra cualquiera se tratara; En inglés se la llama ampersand, que proviene de la expresión and “per se” and, una buena mezcla de inglés y latín. Ni en catalán ni en castellano prosperó el uso de éste signo por tener una grafía mas sencilla.