Utilitzem aquesta expressió per indicar que previsiblement alguna cosa acabarà malament. Hi havia a Andalusia (el poble canvia depenent de la versió) una confraria anomenada del rosari de l’aurora que tal i com indica el seu nom, tenia el costum de resar el rosari en processó pel poble abans del crepuscle matutí. Això havia de provocar la ira del veïnatge amb mal despertar, i és fàcil d’imaginar que, tard o d’hora, la crispació entre la devoció i el mal despertar havia d’arribar a les mans. I així fou que un dia es van enfrontar els confrares amb una altra confraria o amb veïns que buscaven gresca tot depenent també de les versions. Sigui com sigui l’arquebisbat finalment va decidir suprimir aquest rosari matutí.
Utilizamos esta expresión cuando sospechamos que algo va a acabar mal. Había en Andalucía (el puebla va cambiando según las versiones) una cofradía que se llamaba del rosario de la aurora que, haciendo honor a su nombre, tenían la costumbre de rezar el rosario en procesión por la calle a altas horas de la madrugada, cosa que provocaba un mal despertar en los vecinos. Es fácil imaginar que un día esto iba a llegar a las manos, entre las versiones cambia si la bronca fue con otra cofradía o con unos camorreros con los que se cruzaron. El arzobispado al final llegó a suprimir este rezo matutino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada